28.02.14
1. Passar Llista
2. Exposició oral
2.1. Preparar-la per grups
3. El País dels estudiants
3.1. Redactar un article periodístic
3.1.1. Tema: El carnaval
3.1.2. Contingut: respondre les 6 preguntes bàsiques del llenguatge periodístic
3.1.3. Extensió del redactat: unes 20 línies
04.03.14
1. P. Ll.
2. Comprovació de l'examen UD 4
2.1. Exercici 1
2.2. Exercici 2
2.3. Exercici 3
2.4. Exercici 4
2.4.1. Correcció de la redacció
13.03.14
1. P.Ll.
2. Exposició oral
2.1. Grup: M. Llurba, Q. Cànovas, F. Lauruc
3. Jacint Verdaguer
3.1. Activitats (pàg. 157)
3.1.1. Canigó
1.04.14
1. P.Ll.
2. Exposició oral
2.1. "La planta nuclear de Txernòbil
3. Treball de síntesi
3.1. Reportatge periodístic sobre la "Ruta 1714"
3.1.1. Webgrafia: www.ruta1714.cat
3.04.14
1. P.Ll.
2. "País dels estudiants"
2.1. Diari digital
4.04.14
1. Passar llista
2. Sentar-se al lloc corresponent
3. Fer cas a la Sofia
3.1. Escombrar la classe
4. 'El país dels estudiants'
4.1. El blog dels estudiants
4.2. El blog d'aula
4.3. Consells periodístics
8.04.14
1. Passar llista
2. VIII Premi Espiral Edublogs
2.1. El blog de la Clàudia Ferrer (3r ESO C)
25.04.14
1. Passar llista
2. Unitat 6
2.1. Corregir activitats (pàg. 212)
22.05.14
1. Passar llista
2. Treball de síntesi
2.1. Acabar-lo
3. Blog
4. Notes
4.1. Exàmens UDS
divendres, 28 de febrer del 2014
dimarts, 21 de gener del 2014
dimecres, 15 de gener del 2014
LLENGUA I SOCIETAT
1. Les llengües d'Europa
Europa és una realitat multilingüe, es parlen més de 50 llengües.
1.1. Les fronteres i les llengües
En la majoria dels estats europeus es parla més d'un idioma.
Europa és una realitat multilingüe, es parlen més de 50 llengües.
1.1. Les fronteres i les llengües
En la majoria dels estats europeus es parla més d'un idioma.
dimecres, 1 de gener del 2014
REDACCIÓ
LES MEVES VACANCES D'ESTIU
Aquest estiu la meva família i jo, hem anat a França, perquè com que cada any anàvem a Menorca, vam voler canviar.
Dos dies abans de marxar, vam preparar les maletes, per tenir-ho tot llest.
El dia de marxar, vam carregar les maletes al maleter, ens vam despedir dels avis i vam partir cap a Andorra.
El viatge va ser llarg, però després de 3 hores i 30 minuts, vam poder arribar. Vam passar la frontera entre Catalunya i Andorra i a partir d'allà, vam parar al centre comercial anomenat "Punt de trobada". Al centre comercial vam comprar menjar i unes quantes coses més i després vam decidir anar a l'hotel a descarregar les maletes.
Aquest estiu la meva família i jo, hem anat a França, perquè com que cada any anàvem a Menorca, vam voler canviar.
Dos dies abans de marxar, vam preparar les maletes, per tenir-ho tot llest.
El dia de marxar, vam carregar les maletes al maleter, ens vam despedir dels avis i vam partir cap a Andorra.
El viatge va ser llarg, però després de 3 hores i 30 minuts, vam poder arribar. Vam passar la frontera entre Catalunya i Andorra i a partir d'allà, vam parar al centre comercial anomenat "Punt de trobada". Al centre comercial vam comprar menjar i unes quantes coses més i després vam decidir anar a l'hotel a descarregar les maletes.
divendres, 15 de novembre del 2013
LÈXIC
1. Les famílies de paraules
Totes les paraules d'una família comparteixen una arrel comuna.
1.2 Els morfemes derivatius i els morfemes flexius
Els morfemes derivatius són aquells que formen paraules derivades.
Els morfemes flexius serveixen per fer les diferents formes pot presentar una paraula.
Família de paraules
Totes les paraules d'una família comparteixen una arrel comuna.
1.1 La paraula primitiva i les paraules derivades
La paraula primitiva és la paraula simple de la qual deriven les altres.
Les paraules derivades són aquelles que consten de l'arrel i un o més morfemes derivatius.
Els morfemes derivatius són aquells que formen paraules derivades.
Els morfemes flexius serveixen per fer les diferents formes pot presentar una paraula.
Família de paraules
divendres, 11 d’octubre del 2013
TIPUS DE TEXTOS
1. El text informatiu
1.1. La notícia, la crònica i el reportatge
La notícia
La notícia és un article informatiu que explica un fet d'actualitat de la manera més objectiva possible.
Les notícies solen presentar el titular (amb títol i subtítol), entradeta (paràgraf que conté les dades bàsiques) i el cos (explicació detallada de les circumstàncies).
El reportatge
És un treball periodístic que consisteix a desenvolupar i documentar de manera àmplia un tema determinat, que no ha de ser de l'actualitat.
2. La ràdio
La primera ràdio a Catalunya va ser Ràdio Barcelona, que es va inaugurar l'any 1924.
La ràdio té quatre funcions bàsiques: informar, divulgar, opinar i entretenir.
2.1. Els gèneres radiofònics
El contingut i el format dels programes permeten classificar-los en diversos gèneres: el noticiari, el reportatge, l'entrevista, la tertúlia o debat, el magazín, el dramàtic el musical, l'humorístic, el consultori, etc. Molts programes són mixtos.
El noticiari
Estructura d'un noticiari
1. Entrada o careta: sintonia pròpia del noticiari i salutació dels locutors.
2. Capçalera o sumari: titulars de les notícies més importants.
3. Desenvolupament: transmissió de les notícies estructurades en seccions temàtiques (política, societat, economia, cultura, esports...).
4. Tancament: resum o recordatori dels fets més importants.
El reportatge
Elements d'un reportatge
1. La informació: exposició de fets i dades que són objecte d'investigació periodística.
2. La contextualització: descripció de l'espai físic, geogràfic i social en què s'han produït els fets.
3. Els afectats i els testimonis: entrevistes a persones que han viscut els fets o n'han sofert les conseqüències.
4. La interpretació: explicacions d'experts en la matèria.
L'entrevista
Variants de l'entrevista
1. La tertúlia o el debat: diverses persones, dirigides per un moderador, posen en comú les seves opinions, les contrasten i les argumenten.
2. Col·loqui: diverses persones (el públic o els oients) formulen preguntes a una persona, normalment un expert en una matèria determinada.
3. Enquesta: una enquestadors formulen una sèrie de preguntes a una mostra representativa de la població i, després, se'n treuen unes conclusions.
El magazín
El programa monogràfic
Un magazín pot tenir un caràcter monogràfic i, per tant, centrar-se en una temàtica concreta. Per exemple:
L'elaboració d'un programa de ràdio és una feina col·lectiva i complexa en què participen guionistes, locutors, esecialistes en música, tècnics de so, etc.
Abans d'emetre un programa, s'elabora un guió molt precís i molt ben reglat de tots els continguts: les paraules, la música, els efectes sonors, els silencis... tot està prèviament planificat.
La redacció del guió
El llenguatge ha de ser clar i simple:
-Cal fer oracions curtes i amb l'ordre habitual.
-No convé fer gaire ús dels pronoms.
-Les paraules han de ser com més descriptives millor.
-Si cal, convé repetir allò que s'ha dit abans per facilitar la retenció del missatge i per fer-lo més entenedor.
-Els noms propis de persona han d'anar acompanyats d'una descripció del càrrec o l'ocupació.
-Els verbs han d'anar en veu activa i cal emprar preferentment el present o el perfet d'indicatiu.
La locució o lectura del guió
El llenguatge ha de ser viu, clar i directe, que l'oient tingui la impressió que el lecutor o locutora se li adreça personalment. Això comporta:
-Llegir el guió, respectant el ritme propi del llenguatge parlat.
-Combinar alçades del to de veu per evitar una entonació monòtona.
-Vocalitzar amb claredat tots els sons, fer pauses i silencis, i donar un ritme àgil i fluid a la lectura amb l'objectiu de fer-la més amena.
La música
La música s'utilitza per ordenar i distribuir els continguts.
Els efectes sonors
Són sons naturals o artificials que dónen realitat. Tenen diversos objectius: reproduir una situació, potenciar la descripció i crear un estat emocional.
1.1. La notícia, la crònica i el reportatge
La notícia
La notícia és un article informatiu que explica un fet d'actualitat de la manera més objectiva possible.
Les notícies solen presentar el titular (amb títol i subtítol), entradeta (paràgraf que conté les dades bàsiques) i el cos (explicació detallada de les circumstàncies).
La crònica
La crònica és un article periodístic que, a més d'informar, ofereix elements d'anàlisi i valoració.El reportatge
És un treball periodístic que consisteix a desenvolupar i documentar de manera àmplia un tema determinat, que no ha de ser de l'actualitat.
2. La ràdio
La primera ràdio a Catalunya va ser Ràdio Barcelona, que es va inaugurar l'any 1924.
La ràdio té quatre funcions bàsiques: informar, divulgar, opinar i entretenir.
2.1. Els gèneres radiofònics
El contingut i el format dels programes permeten classificar-los en diversos gèneres: el noticiari, el reportatge, l'entrevista, la tertúlia o debat, el magazín, el dramàtic el musical, l'humorístic, el consultori, etc. Molts programes són mixtos.
El noticiari
Estructura d'un noticiari
1. Entrada o careta: sintonia pròpia del noticiari i salutació dels locutors.
2. Capçalera o sumari: titulars de les notícies més importants.
3. Desenvolupament: transmissió de les notícies estructurades en seccions temàtiques (política, societat, economia, cultura, esports...).
4. Tancament: resum o recordatori dels fets més importants.
El reportatge
Elements d'un reportatge
1. La informació: exposició de fets i dades que són objecte d'investigació periodística.
2. La contextualització: descripció de l'espai físic, geogràfic i social en què s'han produït els fets.
3. Els afectats i els testimonis: entrevistes a persones que han viscut els fets o n'han sofert les conseqüències.
4. La interpretació: explicacions d'experts en la matèria.
L'entrevista
Variants de l'entrevista
1. La tertúlia o el debat: diverses persones, dirigides per un moderador, posen en comú les seves opinions, les contrasten i les argumenten.
2. Col·loqui: diverses persones (el públic o els oients) formulen preguntes a una persona, normalment un expert en una matèria determinada.
3. Enquesta: una enquestadors formulen una sèrie de preguntes a una mostra representativa de la població i, després, se'n treuen unes conclusions.
El magazín
El programa monogràfic
Un magazín pot tenir un caràcter monogràfic i, per tant, centrar-se en una temàtica concreta. Per exemple:
- Cinema
- Música
- Esports
- Cultura
- Turisme
- Cuina
L'elaboració d'un programa de ràdio és una feina col·lectiva i complexa en què participen guionistes, locutors, esecialistes en música, tècnics de so, etc.
Abans d'emetre un programa, s'elabora un guió molt precís i molt ben reglat de tots els continguts: les paraules, la música, els efectes sonors, els silencis... tot està prèviament planificat.
La redacció del guió
El llenguatge ha de ser clar i simple:
-Cal fer oracions curtes i amb l'ordre habitual.
-No convé fer gaire ús dels pronoms.
-Les paraules han de ser com més descriptives millor.
-Si cal, convé repetir allò que s'ha dit abans per facilitar la retenció del missatge i per fer-lo més entenedor.
-Els noms propis de persona han d'anar acompanyats d'una descripció del càrrec o l'ocupació.
-Els verbs han d'anar en veu activa i cal emprar preferentment el present o el perfet d'indicatiu.
La locució o lectura del guió
El llenguatge ha de ser viu, clar i directe, que l'oient tingui la impressió que el lecutor o locutora se li adreça personalment. Això comporta:
-Llegir el guió, respectant el ritme propi del llenguatge parlat.
-Combinar alçades del to de veu per evitar una entonació monòtona.
-Vocalitzar amb claredat tots els sons, fer pauses i silencis, i donar un ritme àgil i fluid a la lectura amb l'objectiu de fer-la més amena.
La música
La música s'utilitza per ordenar i distribuir els continguts.
Els efectes sonors
Són sons naturals o artificials que dónen realitat. Tenen diversos objectius: reproduir una situació, potenciar la descripció i crear un estat emocional.
dimarts, 8 d’octubre del 2013
ORTOGRAFIA
1. Els signes de puntuació
1.1. El punt
El punt indica una pausa major i s'utilitza al final d'una oració independent, és a dir, que no està enllaçada sintàcticament amb cap altra.
Hi ha tres menes de punt: el punt i seguit, que separa oracions independents; el punt i a part, que marca la fi d'un paràgraf, i el punt final, que marca l'acabament d'un text.
1.2. El punt i els signes d'interrogació i d'admiració
Si el signe d'interrogació (?) i el d'admiració (!) coincideixen amb un punt, aquest s'elimina.
-Ui, quin mal m'has fet! Em surt sang del nas.
-Que t'he fet mal? Ha estat sense voler.
1.3. El punt i coma
El punt i coma indica una pausa mitjana, més llarga que la coma i més curta que el punt. Per això s'utilitza per separar dues oracions completes, però que estan estretament relacionades pel significat.
L'alfabet llatí s'ha imposat a l' Europa occidental; l'alfabet àrab, en canvi, predomina en nombrosos països del nord d'Àfrica i de l'Orient Mitjà.
1.4. Els dos punts
Els dos punts marquen una pausa mitjana i s'utilitzen principalment per introduir un exemple o una enumeració que explica o aclareix una idea anunciada.
Les migracions forçoses es produeixen quan l'emigrant es veu obligat a abandonar el seu país per un motiu de pes. Per exemple: guerra, persecució política, tràfic d'esclaus, etc.
1.5. L'abreviatura etc. i els punts suspensius.
Al final d'una enumeració inacabada, escrivim punts suspensius o l'abreviatura etc. Però en cap cas no podem escriure les dues coses alhora.
Menjava de tot: carn, verdura, fruita...
Menjava de tot: carn, verdura, fruita, etc.
2. Les vocals a i e àtones
2.1. La neutralització de les vocals
La paraula neutralització significa que dos sons o dues lletres diferents es pronuncien igual en una posició determinada. Neutralitzem les vocals a i e quan es troben en una síl·laba àtona.
2.2. Neutralització i dialectes
La neutralització de les vocals àtones és el tret més característic dels dialectes del bloc oriental.
2.3. Ortografia de la vocal neutra
En català oriental, les vocals a/e en posició àtona es pronuncien amb un mateix so anomenat
vocal neutra, que fonèticament no és a ni e i que representarem com a []. Saber si hem
d'escriure a o e per representar gràficament el so de vocal neutra planteja molts problemes. Les paraules pare i para es pronuncien de la mateixa manera, totes dues paraules duen vocal neutra a final de mot, però una s'escriu amb e i l'altra s'escriua amb e. Per resoldre aquest problema, cal conèixer les regles segïents:
a) En general, els substantius i els adjectius en singular s'escriuen amb e final si són masculins
i amb a final si són femenins. Així:
el sogre la sogra sofà còmode cadira còmoda
l'home la dona vi agre llet agra
l'orfe l'òrfena camí recte faldilla recta
el mestre la mestra
EXCEPCIONS
Recordem, però, que hi ha un gran nombre de substantius que no segueixen aquesta regla:
Masculins que s'escriuen amb -a final
- Els acabats en -arca, -ista, -cida, -ma, -ta, -dia:
monarca, dentista, homicida, poema, poeta, guàrdia
- Altres mots masculins que s'escriuen amb -a final:
califa, goril·la, ioga, mapa, titella, persa, terra, indígena, nòmada, agrícola, papa
Femenins que s'escriuen amb -e final:
febre, classe, fase, efemèride, síncope, Irene, flaire, espècie, frase, el·lipse, efígie, Matilde,
crisàlide, Carme, imatge, faringe, higiene, Clotilde, llebre, verge, barbàrie, laringe, piràmide, base, mare, sèrie, calvície, intempèrie, diàstole, hecatombe, torre, superfície, cúspide, sístole
També trobem adjectius que porten vocal neutra final i que s'escriuen sempre amb -e, és a
a dir, no segueixen la regla del masculí i del femení:
alegre, jove, tènue, salvatge, lliure...
Els plurals de les paraules que acaben en vocal neutra s'escriuen amb -es:
el mestre els mestres la mestra les mestres
el cove els coves la cova les coves
l'home els homes la dona les dones
També s'escriuen amb -es els noms invariables que acaben en vocal neutra seguida de s:
Amazones, Jeremies, Maties, Carles, pàncrees, galimaties, messies, àlies, judes,
mecenes...
b) Recordeu que la formació del plural dels mots que acaben en vocal neutra pot comportar canvis ortogràfics en l'última consonant:
-ca -ques taca taques
-ga -gues vaga vagues
- ça -ces plaça places
-ja -ges platja platges
-gua -gües llengua llengües
-qua -qües Pasqua Pasqües
c) En les terminacions verbals que acaben en vocal neutra cal escriure una -a quan es tracta
de l'última lletra de la forma verbal i una -e quan es tracta de la penúltima lletra:
-a: salta, pensa, tracta, para
-e: saltes, pensàvem, tractem, pensàveu
EXCEPCIONS
Són excepcions a aquesta regla:
Les formes verbals corre, vine, obre, omple , dels verbs córrer, venir, obrir i omplir (i tots els seus compostos).
Els infinitius de la segona conjugació que acaben en -re: moure, vendre, seure, comprendre...
d) Tant en substantius i adjectius com en verbs, quan la vocal neutra es troba al començament o a l'interior d'una paraula, cal seguir el procediment següent:
En substantius i adjectius, buscarem una paraula de la mateixa família (preferentment, la primitiva), en què la vocal a/e sigui tònica:
peuet perquè ve de peu
Pauet perquè ve de Pau
herbeta perquè ve d' herba
En els verbs, caldrà buscar la tercera persona del singular del present d'indicatiu.
Segons que en aquesta persona aparegui a o e, així s'escriuran les formes verbals que
duguin vocal neutra:
paguem ell/a paga
peguem ell/a pega
pesem ell/a pesa
passem ell/a passa
nedaré ell/a neda
EXCEPCIONS
Hi ha uns quants verbs que no segueixen aquesta regla, és a dir, que per saber si
s'escriuen amb a/e no ens serveix l'estratègia de buscar la 3ª. persona del singular del
present d'indicatiu.
Els verbs jeure, treure, néixer, péixer i els seus compostos s'escriuen:
- Amb e en les formes tòniques: jeus, trec, neix
- Amb a en les formes àtones jaiem, trauràs, naixerà
e) Hi ha una sèrie de paraules per a l'escriptura de les quals no podem seguir cap regla.
Aquestes paraules solem escriure-les malament per influència del castellà:
S'escriuen amb -e: S'escriuen amb -a:
albercoc, meravella ambaixada
ametista, monestir arravatar
ànec, orgue assassí
assemblea, polseguera avaluar
cànem, punxegut avantatge
Caterina, ràfega avaria
eben, rave davant
efeminat, resplendir latrina
emparar, sergent maragda
Empordà, setí rancor
Empúries, sometent sanefa
enyorar, tàvec sarbatana
espàrrec, temptejar Sardenya
estella, tràfec
estendard, treball
Esteve, vernís
gelea, Xúquer
3.1. La neutralització de la o i la u àtones
Alguns parlants del català pronuncien pontet i puntet de la mateixa manera, ja que neutralitzen les vocals o i u quan es troben en una síl·laba àtona.
3.2. Ortografia de la o i la u àtones
Com en el cas de la vocal neutra, també aquí les normes ortogràfiques diferencien dues situacions: a)quan la vocal neutralitzada es troba a fi de paraula, i b) quan la vocal neutralitzada es troba en l’arrel.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)