1. Els signes de puntuació
1.1. El punt
El punt indica una pausa major i s'utilitza al final d'una oració independent, és a dir, que no està enllaçada sintàcticament amb cap altra.
Hi ha tres menes de punt: el punt i seguit, que separa oracions independents; el punt i a part, que marca la fi d'un paràgraf, i el punt final, que marca l'acabament d'un text.
1.2. El punt i els signes d'interrogació i d'admiració
Si el signe d'interrogació (?) i el d'admiració (!) coincideixen amb un punt, aquest s'elimina.
-Ui, quin mal m'has fet! Em surt sang del nas.
-Que t'he fet mal? Ha estat sense voler.
1.3. El punt i coma
El punt i coma indica una pausa mitjana, més llarga que la coma i més curta que el punt. Per això s'utilitza per separar dues oracions completes, però que estan estretament relacionades pel significat.
L'alfabet llatí s'ha imposat a l' Europa occidental; l'alfabet àrab, en canvi, predomina en nombrosos països del nord d'Àfrica i de l'Orient Mitjà.
1.4. Els dos punts
Els dos punts marquen una pausa mitjana i s'utilitzen principalment per introduir un exemple o una enumeració que explica o aclareix una idea anunciada.
Les migracions forçoses es produeixen quan l'emigrant es veu obligat a abandonar el seu país per un motiu de pes. Per exemple: guerra, persecució política, tràfic d'esclaus, etc.
1.5. L'abreviatura etc. i els punts suspensius.
Al final d'una enumeració inacabada, escrivim punts suspensius o l'abreviatura etc. Però en cap cas no podem escriure les dues coses alhora.
Menjava de tot: carn, verdura, fruita...
Menjava de tot: carn, verdura, fruita, etc.
2. Les vocals a i e àtones
2.1. La neutralització de les vocals
La paraula neutralització significa que dos sons o dues lletres diferents es pronuncien igual en una posició determinada. Neutralitzem les vocals a i e quan es troben en una síl·laba àtona.
2.2. Neutralització i dialectes
La neutralització de les vocals àtones és el tret més característic dels dialectes del bloc oriental.
2.3. Ortografia de la vocal neutra
En català oriental, les vocals a/e en posició àtona es pronuncien amb un mateix so anomenat
vocal neutra, que fonèticament no és a ni e i que representarem com a []. Saber si hem
d'escriure a o e per representar gràficament el so de vocal neutra planteja molts problemes. Les paraules pare i para es pronuncien de la mateixa manera, totes dues paraules duen vocal neutra a final de mot, però una s'escriu amb e i l'altra s'escriua amb e. Per resoldre aquest problema, cal conèixer les regles segïents:
a) En general, els substantius i els adjectius en singular s'escriuen amb e final si són masculins
i amb a final si són femenins. Així:
el sogre la sogra sofà còmode cadira còmoda
l'home la dona vi agre llet agra
l'orfe l'òrfena camí recte faldilla recta
el mestre la mestra
EXCEPCIONS
Recordem, però, que hi ha un gran nombre de substantius que no segueixen aquesta regla:
Masculins que s'escriuen amb -a final
- Els acabats en -arca, -ista, -cida, -ma, -ta, -dia:
monarca, dentista, homicida, poema, poeta, guàrdia
- Altres mots masculins que s'escriuen amb -a final:
califa, goril·la, ioga, mapa, titella, persa, terra, indígena, nòmada, agrícola, papa
Femenins que s'escriuen amb -e final:
febre, classe, fase, efemèride, síncope, Irene, flaire, espècie, frase, el·lipse, efígie, Matilde,
crisàlide, Carme, imatge, faringe, higiene, Clotilde, llebre, verge, barbàrie, laringe, piràmide, base, mare, sèrie, calvície, intempèrie, diàstole, hecatombe, torre, superfície, cúspide, sístole
També trobem adjectius que porten vocal neutra final i que s'escriuen sempre amb -e, és a
a dir, no segueixen la regla del masculí i del femení:
alegre, jove, tènue, salvatge, lliure...
Els plurals de les paraules que acaben en vocal neutra s'escriuen amb -es:
el mestre els mestres la mestra les mestres
el cove els coves la cova les coves
l'home els homes la dona les dones
També s'escriuen amb -es els noms invariables que acaben en vocal neutra seguida de s:
Amazones, Jeremies, Maties, Carles, pàncrees, galimaties, messies, àlies, judes,
mecenes...
b) Recordeu que la formació del plural dels mots que acaben en vocal neutra pot comportar canvis ortogràfics en l'última consonant:
-ca -ques taca taques
-ga -gues vaga vagues
- ça -ces plaça places
-ja -ges platja platges
-gua -gües llengua llengües
-qua -qües Pasqua Pasqües
c) En les terminacions verbals que acaben en vocal neutra cal escriure una -a quan es tracta
de l'última lletra de la forma verbal i una -e quan es tracta de la penúltima lletra:
-a: salta, pensa, tracta, para
-e: saltes, pensàvem, tractem, pensàveu
EXCEPCIONS
Són excepcions a aquesta regla:
Les formes verbals corre, vine, obre, omple , dels verbs córrer, venir, obrir i omplir (i tots els seus compostos).
Els infinitius de la segona conjugació que acaben en -re: moure, vendre, seure, comprendre...
d) Tant en substantius i adjectius com en verbs, quan la vocal neutra es troba al començament o a l'interior d'una paraula, cal seguir el procediment següent:
En substantius i adjectius, buscarem una paraula de la mateixa família (preferentment, la primitiva), en què la vocal a/e sigui tònica:
peuet perquè ve de peu
Pauet perquè ve de Pau
herbeta perquè ve d' herba
En els verbs, caldrà buscar la tercera persona del singular del present d'indicatiu.
Segons que en aquesta persona aparegui a o e, així s'escriuran les formes verbals que
duguin vocal neutra:
paguem ell/a paga
peguem ell/a pega
pesem ell/a pesa
passem ell/a passa
nedaré ell/a neda
EXCEPCIONS
Hi ha uns quants verbs que no segueixen aquesta regla, és a dir, que per saber si
s'escriuen amb a/e no ens serveix l'estratègia de buscar la 3ª. persona del singular del
present d'indicatiu.
Els verbs jeure, treure, néixer, péixer i els seus compostos s'escriuen:
- Amb e en les formes tòniques: jeus, trec, neix
- Amb a en les formes àtones jaiem, trauràs, naixerà
e) Hi ha una sèrie de paraules per a l'escriptura de les quals no podem seguir cap regla.
Aquestes paraules solem escriure-les malament per influència del castellà:
S'escriuen amb -e: S'escriuen amb -a:
albercoc, meravella ambaixada
ametista, monestir arravatar
ànec, orgue assassí
assemblea, polseguera avaluar
cànem, punxegut avantatge
Caterina, ràfega avaria
eben, rave davant
efeminat, resplendir latrina
emparar, sergent maragda
Empordà, setí rancor
Empúries, sometent sanefa
enyorar, tàvec sarbatana
espàrrec, temptejar Sardenya
estella, tràfec
estendard, treball
Esteve, vernís
gelea, Xúquer
3.1. La neutralització de la o i la u àtones
Alguns parlants del català pronuncien pontet i puntet de la mateixa manera, ja que neutralitzen les vocals o i u quan es troben en una síl·laba àtona.
3.2. Ortografia de la o i la u àtones
Com en el cas de la vocal neutra, també aquí les normes ortogràfiques diferencien dues situacions: a)quan la vocal neutralitzada es troba a fi de paraula, i b) quan la vocal neutralitzada es troba en l’arrel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada