1. La narrativa
1.1. Ramon Llull: Llibre de les bèsties
Ramon Llull va néixer a Ciutat de Mallorca l'any 1232, poc després de la conquesta catalana. Va viure en una societat en què coexistien dues cultures i diverses llengües: la cultura cristiana, que s'expressava en català i en llatí, i la cultura islàmica, que s'expressava en àrab.
A trenta anys Llull renuncià a la vida cortesana per dedicar-se a la difusió de la doctrina cristiana. No tan sols va predicar i va viatjar molt, també va escriure en català, llatí i àrab nombroses obres de caràcter filosòfic teològic i literari: algunes pretenien convertir els musulmans per mitjà d'un mètode racional de trobar la veritat ( l'Art lul·liana); d'altres volien reconduir els cristians pel camí de la perfecció.
En aquest context, cal situar el Llibre de les bèsties.
El llibre de les bèsties és un apòleg de tradició oriental que narra les intrigues polítiques en la cort del lleó, rei dels animals, tramades per l'astuta consellera Na Renart (la guineu) a fi d'aconseguir el poder reial. En aquesta mena de faula, el lleó, la guineu, l'elefant... reprodueixen el comportament humà.
1.2. Joanot Martorell: Tirant lo Blanc
Joanot Martorell nasqué a Gandia, en una família de la mitjana noblesa valenciana. Cap a dinou anys ja era un cavaller de tarannà bregós i lluitador. Es va relacionar amb la noblesa de les corts europees. En aquella època els cavallers ja estaven en decadència: havien perdut el seu paper original.
Però Martorell era un cavaller convençut i, per assegurar la pervivència d'aquest estament militar, intentà crear una nova mentalitat, els proposà una nova missió: convertir-se en els herois que defensessin la cristiandat a orient davant l'amenaça dels turcs.
Tirant lo Blanc presenta personatges, llocs i accions versemblants.
1.3. Narcís Oller: La bogeria
Narcís Oller va néixer a Valls l'any 1846. Va exercir de procurador de tribunals a Barcelona. Com a reflex s'estava formant, a mitjan segle XIX va néixer el Realisme en el camp artístic i al cap de poc el Naturalisme en el camp literari.
La bogeria és l'obra culminant de la seva producció basada en un fet real -la mort d'un client d'Oller-, tracta del jove Daniel Serrallonga, de com es va tornant boig, i fa un estudi de les causes de la seva bogeria, les dues teories científiques que hi havia en discussió en aquella època: l'una defensa que Daniel Serrallonga ha heretat la malaltia (determinisme biològic) i l'altra creu que la bogeria se li manifesta perquè s'ha trobat en un medi social advers i ha viscut molt males experiències.
La bogeria molt innovadora en dos aspectes. En l'aspecte temàtic perquè converteix el Naturalisme en la matèria literària. I en l'aspecte formal; perquè utilitza un narrador en primera persona.
2. La poesia
2.1. Ausiàs March: Lliri entre cards
Ausiàs March neix a la població valenciana de Gandia cap al 1397. A 15 anys, es prepara per ser armat cavaller: es dedica a les justes, als tornejos i a les caceres, i participa en les festes cortesanes, on descobreix la poesia i la música trobadoresques. Després intervé en diverses expedicions militars a Itàlia al costat d’Alfons el Magnànim.
Respecte a la tradició trobadoresca, l’obra d’Ausiàs aporta dues innovacions importants: en l’aspecte lingüístic, abandona la llengua provençal amb què fins llavors escrivien els poetes catalans i escriu la seva obra íntegrament en català; i pel que fa el contingut, abandona els tòpics trobadorescos i basa la seva poesia en la pròpia experiència. La lírica d’A. March, doncs, és una lírica del jo, és a dir, parla de les seves inquietuds, dels seus pensaments, dels seus dubtes i, sobretot, de les seves reflexions sobre l’amor.
2.2. Jacint Verdaguer: L'Atlàntida i Canigó
Mossèn Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, Osona, 17 de maig del 1845 - Vallvidrera, Barcelonès, 10 de juny del 1902), prevere, és un dels Més Grans poetes que s'han donat les lletres catalanes, i el màxim exponent de la Renaixença. El bisbe Josep Torras i Bages el va qualificar de Príncep dels poetes catalans. També és Coneix Verdaguer com a Mossèn Cinto Verdaguer, pel Fet de ser sacerdot.
Els seus poemes més coneguts són L'Atlàntida i el Cantigó.
Els seus poemes més coneguts són L'Atlàntida i el Cantigó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada