GRAMÀTICA

1. L'oració simple
1.1. L'anàlisi de l'oració simple
En fer l'anàlisi gramatical d'una oració, hem de considerar tres nivells:

Nivell A
Les categories lèxiques o gramaticals
Una carta enamorada arribà inexplicablement a        l    nàufrag.
Det          N                 Adj                 V                        Adv                Prep     Det          N 



Nivell B
Els sintagmes o estructures
Una carta enamorada arribà inexplicablement al nàufrag.
                                                                                  SAdv                        SPrep
                                                                                                                                  
                       SN                                                           SV




Nivell C
Les funcions sintàctiques
Una carta enamorada arribà inexplicablement al nàufrag.
(Esp)    (nucli)            (CN)             (nucli)                 (CC)                             (CI)
                                                                                                                                  
               (Subjecte)                                                 (Predicat)



1.2. El sintagma nominal
El sintagma nominal és l'estructura gramatical que té per nucli un nom.
(1) una carta enamorada
         Det       N               Adj
       (Esp)    (nucli)        (CN)
                                                        
                           SN

(2) una carta d'amor
        Det       N         Prep   N
                                SPrep
        (Esp)  (nucli)       (CN)
                                              
                          SN
      
(3) una carta que parlava d'amor
        Det       N               oració adjectiva
        (Esp)  (nucli)                  (CN)
                                                                          
                                   SN


1.3. El sintagma verbal
El sintagma verbal és l'estructura gramatical que té per nucli un verb.
arribà inexplicablement al nàufrag
    V                       Adv                           SPrep
(nucli)                  (CC)                                 (CI)
                                                                             
                                 SV


1.4. L'anàlisi de l'oració en forma d'arbre
Una manera molt clara de fer l'anàlisi d'una oració és representar-ne per mitjà d'un arbre.

1.5. La concordança

Perquè un SN i un SV es puguin unir i formar una oració, els seus nuclis (nom i verb) han de concordar en nombre (tots dos on singular o bé tots dos en plural) i en persona gramatical (tots dos en primera persona, o tots dos en segona, o bé tots dos en tercera):

(1) La Rita va llegir la carta en veu alta.

          3a pers.         3a pers.

              sing.             sing.

                                                                                           

             SN                            SV

     (subjecte)                (predicat)

(2) Les veïnes de la Rita van llegir la carta en veu alta.

          3a pers. pl.                                 3a pers. pl.

                                                                                                                                

                            SN                                       SV

                (subjecte)                               (predicat)

1.6. L'el·lipsi del subjecte
En algunes oracions, el subjecte no hi és. Aquest el·lipsi es fa quan el subjecte ja és conegut, per tal d'evitar repeticions innecessàries.

(La senyora Rita)    carregava un petit cabàs.
   (subjecte)                             (predicat)

1.7. Les oracions impersonals
La majoria de les oracions impersonals expressen fenòmens naturals, que són esdeveniments que no realitza ningú.

2. El sintagma verbal
Els complements del verb
2.2. El sintagma verbal, predicat de l'oració
El SV és l'estructura gramatical formada per un verb i els seus complements.
El SV constitueix el predicat de l'oració, allò que es diu que es predica del SN subjecte.

S'hi distingeixen dos tipus de predicats: el predicat nominal (amb verbs copulatius, ser, estar i semblar) i el predicat verbal (amb verbs predicatius, plantar, cantar, dormir, créixer, etc).

2.2. El complement directe (CD)

2.3. El complement indirecte (CI)

2.4. El complement de règim verbal (CRV)

2.5. El complement circumstancial (CC)

2.6. El complement atributiu (CAtr)

2.7. El complement predicatiu (CPred)

2.8. El complement agent (CAg)

3. Els verbs irregulars
3.1. Les irregularitats verbals