LÈXIC

1. Les famílies de paraules
Totes les paraules d'una família comparteixen una arrel comuna.

1.1 La paraula primitiva i les paraules derivades

La paraula primitiva és la paraula simple de la qual deriven les altres.

Les paraules derivades són aquelles que consten de l'arrel i un o més morfemes derivatius.

1.2 Els morfemes derivatius i els morfemes flexius
Els morfemes derivatius són aquells que formen paraules derivades.

Els morfemes flexius serveixen per fer les diferents formes pot presentar una paraula.

Família de paraules

TIPUS DE TEXTOS

1. El text informatiu
1.1. La notícia, la crònica i el reportatge
La notícia
La notícia és un article informatiu que explica un fet d'actualitat de la manera més objectiva possible.
Les notícies solen presentar el titular (amb títol i subtítol), entradeta (paràgraf que conté les dades bàsiques) i el cos (explicació detallada de les circumstàncies).

La crònica

La crònica és un article periodístic que, a més d'informar, ofereix elements d'anàlisi i valoració.

El reportatge
És un treball periodístic que consisteix a desenvolupar i documentar de manera àmplia un tema determinat, que no ha de ser de l'actualitat.


2. La ràdio
La primera ràdio a Catalunya va ser Ràdio Barcelona, que es va inaugurar l'any 1924.
La ràdio té quatre funcions bàsiques: informar, divulgar, opinar i entretenir.

2.1. Els gèneres radiofònics
El contingut i el format dels programes permeten classificar-los en diversos gèneres: el noticiari, el reportatge, l'entrevista, la tertúlia o debat, el magazín, el dramàtic el musical, l'humorístic, el consultori, etc. Molts programes són mixtos.

El noticiari
Estructura d'un noticiari
1. Entrada o careta: sintonia pròpia del noticiari i salutació dels locutors.
2. Capçalera o sumari: titulars de les notícies més importants.
3. Desenvolupament: transmissió de les notícies estructurades en seccions temàtiques (política, societat, economia, cultura, esports...).
4. Tancament: resum o recordatori dels fets més importants.

El reportatge
Elements d'un reportatge
1. La informació: exposició de fets i dades que són objecte d'investigació periodística.
2. La contextualització: descripció de l'espai físic, geogràfic i social en què s'han produït els fets.
3. Els afectats i els testimonis: entrevistes a persones que han viscut els fets o n'han sofert les conseqüències.
4. La interpretació: explicacions d'experts en la matèria.

L'entrevista
Variants de l'entrevista
1. La tertúlia o el debat: diverses persones, dirigides per un moderador, posen en comú les seves opinions, les contrasten i les argumenten.
2. Col·loqui: diverses persones (el públic o els oients) formulen preguntes a una persona, normalment un expert en una matèria determinada.
3. Enquesta: una enquestadors formulen una sèrie de preguntes a una mostra representativa de la població i, després, se'n treuen unes conclusions.

El magazín
El programa monogràfic
Un magazín pot tenir un caràcter monogràfic i, per tant, centrar-se en una temàtica concreta. Per exemple:

• Cinema
• Música
• Esports
• Cultura
• Turisme
• Cuina

2.2. El guió radiofònic
L'elaboració d'un programa de ràdio és una feina col·lectiva i complexa en què participen guionistes, locutors, esecialistes en música, tècnics de so, etc.
Abans d'emetre un programa, s'elabora un guió molt precís i molt ben reglat de tots els continguts: les paraules, la música, els efectes sonors, els silencis... tot està prèviament planificat.

La redacció del guió
El llenguatge ha de ser clar i simple:
-Cal fer oracions curtes i amb l'ordre habitual.
-No convé fer gaire ús dels pronoms.
-Les paraules han de ser com més descriptives millor.
-Si cal, convé repetir allò que s'ha dit abans per facilitar la retenció del missatge i per fer-lo més entenedor.
-Els noms propis de persona han d'anar acompanyats d'una descripció del càrrec o l'ocupació.
-Els verbs han d'anar en veu activa i cal emprar preferentment el present o el perfet d'indicatiu.

La locució o lectura del guió
El llenguatge ha de ser viu, clar i directe, que l'oient tingui la impressió que el lecutor o locutora se li adreça personalment. Això comporta:
-Llegir el guió, respectant el ritme propi del llenguatge parlat.
-Combinar alçades del to de veu per evitar una entonació monòtona.
-Vocalitzar amb claredat tots els sons, fer pauses i silencis, i donar un ritme àgil i fluid a la lectura amb l'objectiu de fer-la més amena.

La música
La música s'utilitza per ordenar i distribuir els continguts.

Els efectes sonors
Són sons naturals o artificials que dónen realitat. Tenen diversos objectius: reproduir una situació, potenciar la descripció i crear un estat emocional.

ORTOGRAFIA

1. Els signes de puntuació

1.1. El punt

El punt indica una pausa major i s'utilitza al final d'una oració independent, és a dir, que no està enllaçada sintàcticament amb cap altra.

Hi ha tres menes de punt: el punt i seguit, que separa oracions independents; el punt i a part, que marca la fi d'un paràgraf, i el punt final, que marca l'acabament d'un text.

1.2. El punt i els signes d'interrogació i d'admiració

Si el signe d'interrogació (?) i el d'admiració (!) coincideixen amb un punt, aquest s'elimina. 

-Ui, quin mal m'has fet! Em surt sang del nas.

-Que t'he fet mal? Ha estat sense voler.

1.3. El punt i coma

El punt i coma indica una pausa mitjana, més llarga que la coma i més curta que el punt. Per això s'utilitza per separar dues oracions completes, però que estan estretament relacionades pel significat.

L'alfabet llatí s'ha imposat a l' Europa occidental; l'alfabet àrab, en canvi, predomina en nombrosos països del nord d'Àfrica i de l'Orient Mitjà.

1.4. Els dos punts

Els dos punts marquen una pausa mitjana i s'utilitzen principalment per introduir un exemple o una enumeració que explica o aclareix una idea anunciada.

Les migracions forçoses es produeixen quan l'emigrant es veu obligat a abandonar el seu país per un motiu de pes. Per exemple: guerra, persecució política, tràfic d'esclaus, etc.

1.5. L'abreviatura etc. i els punts suspensius.

Al final d'una enumeració inacabada, escrivim punts suspensius o l'abreviatura etc. Però en cap cas no podem escriure les dues coses alhora.

Menjava de tot: carn, verdura, fruita...

Menjava de tot: carn, verdura, fruita, etc.

2. Les vocals a i e àtones

2.1. La neutralització de les vocals

La paraula neutralització significa que dos sons o dues lletres diferents es pronuncien igual en una posició determinada. Neutralitzem les vocals a i e quan es troben en una síl·laba àtona.

2.2. Neutralització i dialectes

La neutralització de les vocals àtones és el tret més característic dels dialectes del bloc oriental.

2.3. Ortografia de la vocal neutra

En català oriental, les vocals a/e en posició àtona es pronuncien amb un mateix so anomenat 

vocal neutra, que fonèticament no és a ni e i que representarem com a []. Saber si hem 

d'escriure a o e per representar gràficament el so de vocal neutra planteja molts problemes. Les paraules pare i para es pronuncien de la mateixa manera, totes dues paraules duen vocal neutra a final de mot, però una s'escriu amb e i l'altra s'escriua amb e. Per resoldre aquest problema, cal conèixer les regles segïents: 

a) En general, els substantius i els adjectius en singular s'escriuen amb e final si són masculins 

i amb a final si són femenins. Així: 

el sogre            la sogra                                       sofà còmode            cadira còmoda 

l'home             la dona                                          vi agre            llet agra 

l'orfe            l'òrfena                                              camí recte            faldilla recta 

el mestre            la mestra 

 EXCEPCIONS 

 Recordem, però, que hi ha un gran nombre de substantius que no segueixen aquesta regla: 

 Masculins que s'escriuen amb -a final 

•  Els acabats en -arca, -ista, -cida, -ma, -ta, -dia: 

           monarca, dentista, homicida, poema, poeta, guàrdia  

•  Altres mots masculins que s'escriuen amb -a final: 

          califa, goril·la, ioga, mapa, titella, persa, terra, indígena, nòmada, agrícola, papa 

Femenins que s'escriuen amb -e final: 

febre, classe, fase, efemèride, síncope, Irene, flaire, espècie, frase, el·lipse, efígie, Matilde,

crisàlide, Carme, imatge, faringe, higiene, Clotilde, llebre, verge, barbàrie, laringe, piràmide, base, mare, sèrie, calvície, intempèrie, diàstole, hecatombe, torre, superfície, cúspide, sístole 

 També trobem adjectius que porten vocal neutra final i que s'escriuen sempre amb -e, és a

 a dir, no segueixen la regla del masculí i del femení: 

alegre, jove, tènue, salvatge, lliure... 

Els plurals de les paraules que acaben en vocal neutra s'escriuen amb -es: 

el mestre            els mestres                                     la mestra            les mestres 

el cove            els coves                                            la cova            les coves 

l'home            els homes                                            la dona              les dones 

 També s'escriuen amb -es els noms invariables que acaben en vocal neutra seguida de s: 

Amazones, Jeremies, Maties, Carles, pàncrees, galimaties, messies, àlies, judes, 

mecenes... 

  

b) Recordeu que la formació del plural dels mots que acaben en vocal neutra pot comportar canvis ortogràfics en l'última consonant: 

  

-ca -ques taca taques 

-ga -gues vaga vagues 

- ça -ces plaça places 

-ja -ges platja platges 

-gua -gües llengua llengües 

-qua -qües Pasqua Pasqües 

c) En les terminacions verbals que acaben en vocal neutra cal escriure una -a quan es tracta 

de l'última lletra de la forma verbal i una -e quan es tracta de la penúltima lletra: 

-a: salta, pensa, tracta, para 

-e: saltes, pensàvem, tractem, pensàveu 

EXCEPCIONS 

Són excepcions a aquesta regla: 

 Les formes verbals corre, vine, obre, omple , dels verbs córrer, venir, obrir i omplir (i tots els seus compostos). 

 Els infinitius de la segona conjugació que acaben en -re: moure, vendre, seure, comprendre... 

  

d) Tant en substantius i adjectius com en verbs, quan la vocal neutra es troba al començament o a l'interior d'una paraula, cal seguir el procediment següent: 

 En substantius i adjectius, buscarem una paraula de la mateixa família (preferentment, la primitiva), en què la vocal a/e sigui tònica: 

peuet perquè ve de peu

Pauet perquè ve de Pau 

herbeta perquè ve d' herba 

 En els verbs, caldrà buscar la tercera persona del singular del present d'indicatiu. 

Segons que en aquesta persona aparegui a o e, així s'escriuran les formes verbals que 

duguin vocal neutra: 

paguem ell/a paga 

peguem ell/a pega 

pesem ell/a pesa 

passem ell/a passa 

nedaré ell/a neda 

 EXCEPCIONS 

Hi ha uns quants verbs que no segueixen aquesta regla, és a dir, que per saber si 

s'escriuen amb a/e no ens serveix l'estratègia de buscar la 3ª. persona del singular del 

present d'indicatiu. 

Els verbs jeure, treure, néixer, péixer i els seus compostos s'escriuen: 

- Amb e en les formes tòniques: jeus, trec, neix 

- Amb a en les formes àtones jaiem, trauràs, naixerà 

e) Hi ha una sèrie de paraules per a l'escriptura de les quals no podem seguir cap regla. 

Aquestes paraules solem escriure-les malament per influència del castellà: 

S'escriuen amb -e:                                                                 S'escriuen amb -a:
albercoc, meravella                                                                    ambaixada 
ametista, monestir                                                                      arravatar 
ànec, orgue                                                                                  assassí 
assemblea, polseguera                                                              avaluar 
cànem, punxegut                                                                         avantatge 
Caterina, ràfega                                                                          avaria 
eben, rave                                                                                    davant 
efeminat, resplendir                                                                    latrina 
emparar, sergent                                                                         maragda 
Empordà, setí                                                                              rancor 
Empúries, sometent                                                                   sanefa 
enyorar, tàvec                                                                              sarbatana 
espàrrec, temptejar                                                                     Sardenya 
estella, tràfec 
estendard, treball 
Esteve, vernís 
gelea, Xúquer 

3. La o i la u àtones
3.1. La neutralització de la o i la u àtones

Alguns parlants del català pronuncien pontet i puntet de la mateixa manera, ja que neutralitzen les vocals o i u quan es troben en una síl·laba àtona.

3.2. Ortografia de la o i la u àtones

Com en el cas de la vocal neutra, també aquí les normes ortogràfiques diferencien dues situacions: a)quan la vocal neutralitzada es troba a fi de paraula, i b) quan la vocal neutralitzada es troba en l’arrel.

GRAMÀTICA

1. L'oració simple
1.1. L'anàlisi de l'oració simple
En fer l'anàlisi gramatical d'una oració, hem de considerar tres nivells:

Nivell A
Les categories lèxiques o gramaticals
Una carta enamorada arribà inexplicablement a        l    nàufrag.
Det          N                 Adj                 V                        Adv                Prep     Det          N 



Nivell B
Els sintagmes o estructures
Una carta enamorada arribà inexplicablement al nàufrag.
                                                                                  SAdv                        SPrep
                                                                                                                                  
                       SN                                                           SV




Nivell C
Les funcions sintàctiques
Una carta enamorada arribà inexplicablement al nàufrag.
(Esp)    (nucli)            (CN)             (nucli)                 (CC)                             (CI)
                                                                                                                                  
               (Subjecte)                                                 (Predicat)



1.2. El sintagma nominal
El sintagma nominal és l'estructura gramatical que té per nucli un nom.
(1) una carta enamorada
         Det       N               Adj
       (Esp)    (nucli)        (CN)
                                                        
                           SN

(2) una carta d'amor
        Det       N         Prep   N
                                SPrep
        (Esp)  (nucli)       (CN)
                                              
                          SN
      
(3) una carta que parlava d'amor
        Det       N               oració adjectiva
        (Esp)  (nucli)                  (CN)
                                                                          
                                   SN


1.3. El sintagma verbal
El sintagma verbal és l'estructura gramatical que té per nucli un verb.
arribà inexplicablement al nàufrag
    V                       Adv                           SPrep
(nucli)                  (CC)                                 (CI)
                                                                             
                                 SV


1.4. L'anàlisi de l'oració en forma d'arbre
Una manera molt clara de fer l'anàlisi d'una oració és representar-ne per mitjà d'un arbre.

1.5. La concordança

Perquè un SN i un SV es puguin unir i formar una oració, els seus nuclis (nom i verb) han de concordar en nombre (tots dos on singular o bé tots dos en plural) i en persona gramatical (tots dos en primera persona, o tots dos en segona, o bé tots dos en tercera):

(1) La Rita va llegir la carta en veu alta.

          3a pers.         3a pers.

              sing.             sing.

                                                                                           

             SN                            SV

     (subjecte)                (predicat)

(2) Les veïnes de la Rita van llegir la carta en veu alta.

          3a pers. pl.                                 3a pers. pl.

                                                                                                                                

                            SN                                       SV

                (subjecte)                               (predicat)

1.6. L'el·lipsi del subjecte
En algunes oracions, el subjecte no hi és. Aquest el·lipsi es fa quan el subjecte ja és conegut, per tal d'evitar repeticions innecessàries.

(La senyora Rita)    carregava un petit cabàs.
   (subjecte)                             (predicat)

1.7. Les oracions impersonals
La majoria de les oracions impersonals expressen fenòmens naturals, que són esdeveniments que no realitza ningú.

2. El sintagma verbal
Els complements del verb
2.2. El sintagma verbal, predicat de l'oració
El SV és l'estructura gramatical formada per un verb i els seus complements.
El SV constitueix el predicat de l'oració, allò que es diu que es predica del SN subjecte.

S'hi distingeixen dos tipus de predicats: el predicat nominal (amb verbs copulatius, ser, estar i semblar) i el predicat verbal (amb verbs predicatius, plantar, cantar, dormir, créixer, etc).

2.2. El complement directe (CD)

2.3. El complement indirecte (CI)

2.4. El complement de règim verbal (CRV)

2.5. El complement circumstancial (CC)

2.6. El complement atributiu (CAtr)

2.7. El complement predicatiu (CPred)

2.8. El complement agent (CAg)

3. Els verbs irregulars
3.1. Les irregularitats verbals

ELS NOSTRES CLÀSSICS

1. La narrativa

1.1. Ramon Llull: Llibre de les bèsties

Ramon Llull va néixer a Ciutat de Mallorca l'any 1232, poc després de la conquesta catalana. Va viure en una societat en què coexistien dues cultures i diverses llengües: la cultura cristiana, que s'expressava en català i en llatí, i la cultura islàmica, que s'expressava en àrab.

A trenta anys Llull renuncià a la vida cortesana per dedicar-se a la difusió de la doctrina cristiana. No tan sols va predicar i va viatjar molt, també va escriure en català, llatí i àrab nombroses obres de caràcter filosòfic teològic i literari: algunes pretenien convertir els musulmans per mitjà d'un mètode racional de trobar la veritat ( l'Art lul·liana); d'altres volien reconduir els cristians pel camí de la perfecció.

En aquest context, cal situar el Llibre de les bèsties.

El llibre de les bèsties és un apòleg de tradició oriental que narra les intrigues polítiques en la cort del lleó, rei dels animals, tramades per l'astuta consellera Na Renart (la guineu) a fi d'aconseguir el poder reial. En aquesta mena de faula, el lleó, la guineu, l'elefant... reprodueixen el comportament humà.

1.2. Joanot Martorell: Tirant lo Blanc

Joanot Martorell nasqué a Gandia, en una família de la mitjana noblesa valenciana. Cap a dinou anys ja era un cavaller de tarannà bregós i lluitador. Es va relacionar amb la noblesa de les corts europees. En aquella època els cavallers ja estaven en decadència: havien perdut el seu paper original.

Però Martorell era un cavaller convençut i, per assegurar la pervivència d'aquest estament militar, intentà crear una nova mentalitat, els proposà una nova missió: convertir-se en els herois que defensessin la cristiandat a orient davant l'amenaça dels turcs.

Tirant lo Blanc presenta personatges, llocs i accions versemblants.

1.3. Narcís Oller: La bogeria

Narcís Oller va néixer a Valls l'any 1846. Va exercir de procurador de tribunals a Barcelona. Com a reflex s'estava formant, a mitjan segle XIX va néixer el Realisme en el camp artístic i al cap de poc el Naturalisme en el camp literari.

La bogeria és l'obra culminant de la seva producció basada en un fet real -la mort d'un client d'Oller-, tracta del jove Daniel Serrallonga, de com es va tornant boig, i fa un estudi de les causes de la seva bogeria, les dues teories científiques que hi havia en discussió en aquella època: l'una defensa que Daniel Serrallonga ha heretat la malaltia (determinisme biològic) i l'altra creu que la bogeria se li manifesta perquè s'ha trobat en un medi social advers i ha viscut molt males experiències.

La bogeria molt innovadora en dos aspectes. En l'aspecte temàtic perquè converteix el Naturalisme en la matèria literària. I en l'aspecte formal; perquè utilitza un narrador en primera persona.

2. La poesia
2.1. Ausiàs March: Lliri entre cards

Ausiàs March neix a la població valenciana de Gandia cap al 1397. A 15 anys, es prepara per ser armat cavaller: es dedica a les justes, als tornejos i a les caceres, i participa en les festes cortesanes, on descobreix la poesia i la música trobadoresques. Després intervé en diverses expedicions militars a Itàlia al costat d’Alfons el Magnànim.

Respecte a la tradició trobadoresca, l’obra d’Ausiàs aporta dues innovacions importants: en l’aspecte lingüístic, abandona la llengua provençal amb què fins llavors escrivien els poetes catalans i escriu la seva obra íntegrament en català; i pel que fa el contingut, abandona els tòpics trobadorescos i basa la seva poesia en la pròpia experiència. La lírica d’A. March, doncs, és una lírica del jo, és a dir, parla de les seves inquietuds, dels seus pensaments, dels seus dubtes i, sobretot, de les seves reflexions sobre l’amor.

2.2. Jacint Verdaguer: L'Atlàntida i Canigó

Mossèn Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, Osona, 17 de maig del 1845 - Vallvidrera, Barcelonès, 10 de juny del 1902), prevere, és un dels Més Grans poetes que s'han donat les lletres catalanes, i el màxim exponent de la Renaixença. El bisbe Josep Torras i Bages el va qualificar de Príncep dels poetes catalans. També és Coneix Verdaguer com a Mossèn Cinto Verdaguer, pel Fet de ser sacerdot.
Els seus poemes més coneguts són L'Atlàntida i el Cantigó.

ACTIVITATS

Comprensió lectora

1.1. Un dels significats de la paraula misteri es refereix a allò que algú guarda en secret, és a dir, al que és ocult als altres. La senyora Rita, és una dona misteriosa? Per què? En què consisteix el seu secret? Què fa perquè els altres no l'hi descobreixin?

Sí, perquè segons la definició oculta una cosa.

El seu secret consisteix en enviar una carta en una ampolla i tirar-la fins que l'agafi un nàufrag.

Va anar a la platja més d'hora que mai perquè els altres no l'hi descobreixin.

1.2. Els missatges que s'envien necessiten un mitjà de transport. Antigament de vegades es feia per mitjà d'una fletxa, d'un colom missatger, d'un herald, etc.

Actualment la forma més habitual de fer-ho és per correu postal o correu electrònic.

a) Explica la relació que hi ha entre el títol i l'argument del conte.

Es tracta de cartes que s'envien pel mar, sense segell, ja que la carta no la porta un carter.

b) A més de la carta, la Rita també envia dos objectes més. Quins són i quina finalitat tenen?

Un trosset de paper i un llapis de punta fina. Amb la finalitat de que un nàufrag reculli l'ampolla i respongui aviat a la Rita.

1.3. Els missatges que s'intercanvien els dos personatges estan escrits en forma de carta.

a) Com s'anomena la part de les cartes encapçalada per les sigles PD? On se situa?

Postdata, se situa al final de la carta.

b) Indica a quina carta pertanyen aquestes paraules: <<PD: Et tornaré el llapis així que arribis. Estudia't bé el mapa que t'adjunto: ja veus que no estic tan lluny com això, ho trobaràs de seguida>>. Qui és la persona destinatària d'aquesta carta? I la persona remitent?

La Rita Aimengual. Marc Saladrigues.

1.4. La Rita revela el seu secret en el contingut de la carta. Llegeix atentament els comentaris següents i determina, a partir del que recordis, quin s'ajusta més bé a l'escrit de la Rita. Després explica les raons de la teva tria.

a) Una dona s'adreça a un senyor desconegut mitjançant una carta que envia dins una ampolla que llança al mar. Primer se li presenta: li diu el nom, d'on és i l'edat que té. Després li descriu com és ella físicament i quins gustos té pel que fa als homes: li agraden els que porten barba llarga, els que estan sols i necessiten companyia. Espera que a l'home que estima li agradin les senyores carregades d'imaginació. Li demana que respongui afirmativament per mitjà de la mateixa ampolla.

b) Una dona escriu una carta a un senyor desconegut i la hi envia dins una ampolla que llança al mar. Primer se li presenta: li diu el nom i on viu, li insinua l'edat i li descriu per sobre com és físicament. Tot seguit li declara el seu amor, un amor nascut del seu interès pels homes misteriosos, especialment pels nàufrags. Finalment l'anima a acceptar el seu oferiment i li demana que li ho faci saber per mitjà de la mateixa ampolla que ella ha utilitzat. En la postdata li demana que situï l'illa en un mapa per tal de trobar-la.

El text b) s'ajusta més bé a l'escrit de la Rita, perquè no especifica la seva edat i és més exacte.

1.5. Torna a llegir la carta de resposta de Marc Saladrigues i completa'n el comentari amb les paraules adequades.

Marc Saladrigues s'adreça a la seva estimada. Rita i repeteix tres cops l'única paraula que sent el seu cor d'ençà que ha llegit la seva carta: Amor! Li sembla com si la conegués de fa una vida. Li diu que porta una barba de fa vint anys i que és un home gran. Expressa la seva solitud i la seva desesperació. Però ara té un gran consol llegint i rellegint la carta cent vegades. Reconeix que necessita l'ajuda i la companyia de la Rita per poder viure. Escriu que ficarà la seva carta dins l'ampolla i que la llançarà ben lluny perquè trigui menys a arribar-li i que encara haurà d'esperar abans d'abraçar-la i omplir-la de petons. A partir d'ara el nom de Rita serà el seu amic, el seu amor i la seva esperança. Ja no està sol!

1.6. La carta que rep la Rita, és la que havia esperat durant molt de temps? La persona remitent de la carta, segueix les instruccions que li havia donat la Rita? Quines eren?

Sí, que sigui un nàufrag, que tingui barba, que sigui misteriós, sol i necessitant amor, de tendresa i de companyia.

1.7. Finalment, quina és la reacció de la Rita després d'haver llegit la carta i tenir l'ampolla a les mans?

Es va aixecar, emocionada, va sortir de casa i va baixar al port, ben decidida a llogar-hi una barca.

1.15. Creus que Ramon Llull tenia la intenció d'escriure obres literàries o bé utilitzava la literatura com un mitjà per fer arribar el seu missatge didàctic i moral? Quines qualitats devia veure aquest autor en la literatura?
Com un missatge didàctic i moral. Havia de ser didàctic i clar.

1.16. Què criticava i què volia millorar Ramon Llull quan va escriure el Llibre de les bèsties?
Volia millorar a l'alta jerarquia de l'església.

1.17. Per fer més entenedor el missatge, Ramon Llull utilitza molt els exemples. En aquest fragment reproduït, hi ha algun exemple? Quina idea o argument vol fer més entenedor?
L'exemple del sarraí
Reconduir els cristians pel camí de la perfecció.

1.18. Com explicaries el fet que Ramon Llull fes servir el català, el llatí i l'àrab per predicar i per escriure les seves obres?
La seva finalitat era reconduir els cristians cap a la perfecció i fer cristians als àrabs i per això ho volia fer amb les seves llengües respectives per això va aprendre a escriure amb llatí, català i àrab.

1.19. L'amor i la guerra són els dos temes principals de la novel·la Tirant lo Blanc. Cerca, en el fragment reproduït, el símil que Diafebus estableix entre la guerra i l'amor.
Doncs que les batalles d'amor no es guanyen amb laments, es guanyen amb la presència del capità i l'enginy de Diafebus.

1.20. Tot i que tirant és un valerós cavaller en el camp de batalla, en el camp de l'amor com es comporta? Segons el seu cosí Diafebus, com es guanyen les dues guerres?
Amb presència i enginy.

1.21. La presència de la ironia i els jocs d'humor és un factor de modernitat de l'obra. Alguns d'aquests elements apareixen en el fragment de la lectura? Esmenta'ls.
Quan Carmesina entén el mal de mar enlloc del mal d'amar. La comparació de la mateixa forma de guanyar una batalla que un amor.

1.22. Per què diem que Tirant lo Blanc és una novel·la cavalleresca i no un llibre de cavalleries?
Per que una novel·la cavalleresca és aquella que els fets són o estan adaptats a la vida real i una novel·la de cavalleries és una història de fets irreals.

1.23. A partir del fragment reproduït, el narrador està convençut de la teoria científica del doctor Giberga? Quina és aquesta teoria? Què en pensa el narrador?
No. Que els metges ja sabran què han de fer. Que hi ha d'haver una altra raó.

1.24. Creu, el narrador, que cal tenir present un altre factor per explicar la conducta anormal de Daniel Serrallonga? Quin és aquest factor?
Sí, un narrador intern, testimoni dels fets i alhora personatge de la novel·la.

1.25. Quin és el moviment literari que incorpora les teories i els mètodes científics dins l'obra literària: el Realisme o el Naturalisme? En què es basa aquest moviment? Com estudia la naturalesa humana?
Naturalisme. Es basa en el positivisme i en els avenços científics per estudiar la naturalesa humana (les passions i les seves causes). 

1.26. Per què diem que La bogeria és una novel·la innovadora? Raona la resposta.
Perquè converteix el Naturalisme en la matèria literària (contraposa el punt de vista científic d'en Giberga amb el punt de vista més humà i social del narrador).

1.59. Classifica les oracions següents d'acord amb la modalitat: enunciativa, interrogativa, exclamativa o exhortativa.

a) Fes-me un retrat. Exhortativa

b) El dibuixant va fer una exposició a la plaça del poble. Enunciativa

c) On has deixat els pinzells? Interrogativa

d) Quina llàstima que no hagis vingut! Exclamativa

1.60. Escriu la categoria gramatical de cada una de les paraules que formen les oracions següents:

a) L'    Elisenda va enviar   la     carta sense   segell.

    Art.           N            V        Art.      N     prep.        N

b) El    seu   germà petit  plorava darrere l'armari.

    Art.   Adj.         N     Adj.        V        Adv.         N

c) Ara dorm tranquil·lament    a          l'        habitació.

    Adv.   V            Adv.             Prep.    Art.          N

d) El     noi     es trobava   sol       i           entristit.

    Art.     N           V              Adj    Conj        Adj.

1.61. Escriu quin tipus de sintagma formen les estructures següents:

a) El diccionari de sinònims. SN

b) Corri molt de pressa. SV

c) Una cara molt pigada. SAdj.

d) Molt amablement. SAdv.

e) Ben eixerit. SAdj.

1.62. Identifica el nucli d'aquests SN:

a) Una mirada fulminant.

b) Els dos passatgers que han perdut l'avió.

c) Les molles d'aquest matalàs.

d) Alguns remeis casolans que aplicava l'àvia.

1.63. Els sintagmes nominals següents estan formats per l'estructura Det + N + OAdj. Sense que canviïn de significat, fes que estiguin formats per Det + N + Adj.

a) Una malaltia que és causada per infecció. Una malaltia infecciosa. 

b)Un producte que té com a base la llet. Un producte làctic.

c) Unes persones que tenen molta por de qualsevol cosa. Unes persones porugues.

1.64. Identifica el sintagma nominal (subjecte) i el sintagma verbal (predicat) de les oracions següents.

a) La riuada de l'estiu es va endur el pont nou.

             SN                             SV

b) Els arbres de la ribera necessiten molta humitat.

                 SN                                  SV

c) Els ocells migradors arriben cada any a principis de primavera.

              SN                                            SV

d) On viuen els teus cosins?

         SV               SN

e) Per què ha tallat la carretera la policia?

              SV                        SN

1.69. Llegeix atentament aquest text i després contesta les preguntes que hi ha més avall:

Els gegants, els capgrossos i les bèsties festives
1    Els mites de gegants i de bèsties fantàstiques
2    són comuns a totes les cultures. Les civilitza-
3    cions antigues van farcir la imaginació popu-
4    lar d'éssers fantàstics, als quals atribuïen tot
5    allò d'inexplicable que els envoltava. El seu
6    univers estava poblat de follets, de fades, de
7    déus, de gegants i dels personatges més di-
8    versos.
9    La tradició oral i la manca d'imatges van
10   alimentar la fantasia popular. En una societat
11   analfabeta en què les imatges estaven limita-
12   des a les decoracions dels edificis, la perícia
13   oral del narrador i la imaginació de l'oient
14   exageraven els fets i els convertien en mites o
15   llegendes. La necessitat de plasmar aquestes
16   contalles va fer reproduir figures que eren
17   representades de forma teatral.

a) Digues la categoria gramatical d'aquestes paraules:
-Imaginació (3), follets (6), perícia (12): Noms
-Comuns (2), antigues (3), oral (9): Adjectius
-Als quals (4), allò (5), què (11): Pronoms
-De (1), a (2), en (10): Preposicions
-Van farcir (3), envoltava (5), estaven (11): Verbs

b) Digues quina classe de sintagma (SAdj, SPrep o OAdj) fa de complement d'aquests noms:
-Mites (1): SPrep
-Fantasia (10): SAdj
-Perícia (12): SAdj
-Figures (16): OAdj

c) Identifica el subjecte d'aquests predicats:

-Són comuns a totes les cultures (2): Els mites

-Van alimentar la fantasia popular (10): La tradició oral i la manca d'imatges

-Exageraven els fets (14): La perícia oral del narrador i la imaginació de l'oient

d) Digues quin és el SV predicat d'aquests subjectes:

-Les civilitzacions antigues (2-3): van farcir la imaginació popular d'éssers fantàstics

-Les imatges (11): estaven limitades a les decoracions dels edificis

-La necessitat de plasmar aquestes contalles (15-16): va fer reproduir figures que eren representades de forma teatral

e) Digues quina funció sintàctica fan els sintagmes següents:

-Comuns a totes les cultures (2)

-La fantasia popular (10)

-En mites o llegendes (14-15)

-De forma teatral (17)

f) Fes l'anàlisi sintàctica de les oracions següents en forma d'arbre:

-Les  civilitzacions  antigues  van farcir    la  imaginació  popular    d'    éssers     fantàstics (2-4)

Det         

-La  tradició   oral  i   la     manca    d'    imatges      van alimentar   la      fantasia   popular (9-10)

Comprensió lectora

2.1. Asimov ens presenta els robots no tan sols com uns éssers creats per servir i protegir les persones, sinó també amb una sèrie de qualitats humanes positives.

a) Quina imatge de Robbie ens transmet el relat? Amb quina finalitat ha estat construït? Completa la resposta de sota escollint les paraules exactes que utilitza el pare de la Glòria per referir-s'hi: lleial / sincer; cortès / tendre; agradable / amable; fer companyia / donar coratge.

El Robbie és un robot agradable, tendre i lleial per força perquè ha estat construït per fer companyia a un nen petit.

b) L'objectiu del relat, és proporcionar dades sobre el disseny dels robots? Quina idea pretén difondre sobre els robots?

No, ja que no només són màquines i que tenen sentiment.

2.2 Robbie no parla, però a través dels seus moviments demostra que té sentiments, desitjos i, fins i tot, temences. Relaciona cada moviment amb un sentiment, un desig i una temença:

- Es va asseure i va fer que no amb el cap - Se sentia ferit pel tracte injust de la Glòria

- Va estirar un floc de cabells de la Glòria - Volia que li expliqués un conte

- Va portar ràpidament la nena en sentir que la cridava- La mare era un motiu d’inquietud per a Robbie

2.3 Com que Asimov concep els robots tan perfectes, sovint apunta en els seus relats que tenen més intel·ligència i més seny que molts éssers humans. Completa les afirmacions del pare de la nena referint-se a Robbie:

- És mil vegades més intel·ligent que no pas la meitat del personal de la meva oficina.

- És infinitament més de confiança que no pas una persona humana.

2.4 L'escriptor critica la por irracional que fan els robots a una part de la societat i la creença que tot allò que representa una novetat ha de ser necessàriament dolent.

a) Quin és el personatge que manifesta aquesta concepció negativa dels robots? Té motius aparents per rebel·lar-se contra el robot? Per què vol que s'estigui amb la Glòria?

La mare. No té motius. Perquè no té ànima.

b) Quin és el personatge que té una actitud més racional sobre els robots i que expressa el parer d'Asimov sobre el tema?

El pare.

c) Quin argument de pes dóna George a la seva dona quan ella diu que Robbie pot ser perillós, ja que se li podria espatllar una peça i es podria trastocar? Amb quines lleis de la robòtica té a veure aquest argument?

Perquè la primera llei és no fer mal a un ésser humà.

2.5 Finalment, per desempallegar-se del robot, George i Grace han d'enganyar la seva filla.

a) On la porta el seu pare? Amb quina finalitat?

A un visigot. Amb la finalitat de que la nena surti de casa sense veure el que facin amb el robot.

b) Quan la Glòria s'adona que Robbie no és a casa, com reacciona? Què li diu la seva mare perquè es conformi?

c) Què li respon la filla? Completa la resposta: Robbie no era una màquinota! Era una persona com tu i com jo, i era amic meu! Vull que torni!

2. Comprensió (pàg. 66-67)

Text 1

a) Què s'inventa el visitant per no anar a l'escola?

Que té mal de coll i té sensació de febre.

b) En realitat, per què fa campana?

Perquè alguns de la classe li fan la vida impossible.

c) Qui fa la vida impossible a l'escola?

Alguns companys de l'escola.

d) Ell també se sent culpable de la situació en què es troba?

Sí, algunes vegades.

e) Què li fa ràbia d'ell mateix?

La seva forma de ser: que és més aviat tímid, i no té facilitat per l'esport. Es troba lleig: és més aviat gras, porta ulleres i té bastants grans.

f) A quin lloc de l'escola s'ho passa més malament?

Al pati perquè l'insulten i es burlen d'ell.

g) Què li va passar abans d'ahir?

Que li van fer la traveta mentre corria, va caure i les ulleres se li van trencar.

h) Per què no ha dit res a ningú?

Perquè li fa vergonya.

i) Per què ho ha confessat tot a un visitant anònim?

Perquè potser el visitant li podria donar algun consell que el fes sortir d'aquest problema.

j) Al final, de què té por: de fer un disbarat o de no obtenir ajuda?

De fer un disbarat.

Text 2

a) ¿Per què creu que no n'hi ha prou que l'altre visitant li expliqui com se sent?

    Perquè explicar-ho a algú desconegut és un pas molt petit.

b) Quin és el pas més difícil que hauria de fer?

    Plantar cara i actuar el més aviat possible.

c)Amb quin animal compara l'actitud de l'altre visitant? Per què?

    Amb l'estruç. Perquèl'estruç quan se sent en perill, amaga el cap sota l'ala.

d) En realitat, qui són els qui tenen un problema?

    Els que li fan la vida impossible.

e) Què pot passar si no ho conta a ningú més?

    Que cada vegada el problema s'anirà fent més gros i algun dia pot passar alguna cosa greu.

f) A qui hauria d'explicar tot el que li passa?

   Als pares i als professors.

g)¿Per què li aconsella que revisi les coses que fa o diu a l'escola?

   Perquè pot ser que les coses que diu irritin als seus companys.

h) Quin és l'últim consell que li dóna?

    Que no tingui vergonya de demanar ajuda.

 4.35 Conjuga en veu alta l'imperatiu dels verbs estar, dur, viure i ser:
ESTAR
estigui
estigues
estigui
estiguem
estigueu
estiguin
DUR
duu/du
dugui
duguem
dugueu
duguin
VIURE
viu
visqui
visquem
visqueu
visquin
SER
sigues 
sigui
siguem
sigueu
siguin

4.36 Conjuga l'imperfet de subjuntiu dels verbs dir, riure, escriure:
DIR
digués
diguessis
digués
diguéssim
diguéssiu
diguessin
RIURE
rigués
riguessis
rigués
riguéssim
riguéssiu
riguessin
ESCRIURE
escrigués
escriguessis
escrigués
escriguéssim
escriguéssiu
escriguessin

4.52 Al costat de cada mot hi ha el nombre de síl·labes que conté. Separa les síl·labes de cada un i copia'l a la casella corresponent dels quadres que et donem a continuació.
Diftong creixent: qua-tre, quo-ta, io-gurt, con-se-güent, ba-ie-ta, fre-qüent
Diftong decreixent: en-lai-re, rei-na, boi-ra, tau-la, peu, ciu-tat, bui-da, cre-uen
Hiat: rà-di-o, gà-bi-a, bús-ti-a, pèr-du-a, vic-tò-ri-a, ci-èn-ci-a, a-vi-a-ci-ó, co-lò-ni-es, con-tí-nu-es

4.53 Digues quants cops de veu fem per pronunciar les paraules següents i separa'n les síl·labes amb un guionet. Per exemple: car-ru-at-ge.(4 síl·labes).
cor-ret-ja, pas-sa-dis-sos, no-vel·-lis-ta, sei-xan-ta, jo-gui-na, com-pa-nyi-a, his-tò-ri-a, es-tà-tu-a, joie-ri-a, es-pai, ob-jec-tiu, re-vet-lla, in-ma-dur, cot-xe-ra

4.54 En cada cas una d'aquestes cinc sèries  hi ha una paraula que no encaixa. Digues quina és i explica per què no hi va bé.
a) Llengüeta.
Qüestió.
Esquena.
Esquena és la que no encaixa, ja que és un diftong.
b) Pingüí.
guitarra.
terraqüi.
Guitarra és la que no encaixa, ja que és un diftong.
c) Nuesa.
Cauen.
Clauer.
Nuesa és la que no encaixa, ja que és un hiat.
d) Xemeneia.
Bústia.
Claraboia.
Bústia no encaixa, ja que és un hiat.
e) Ioga
Ianqui
Eina.
Ja que les dues primeres tenen diftong creixen la que no encaixa és eina que té diftong decreixen.

4.55 Hi ha uns quants mots en què es produeix la combinació d'un creixent i de un decreixent en la mateixa síl·laba. Són els triftongs (dè-ieu.) Copia i completa els espais en buits de cada una amb una i o una u; després digues si contenen un triftong:
a)guaitar; Si que te.
b)fèieu; Si que te.
c)paraguai;
d)rèieu;Si que te.

4.56 Cerca la paraula d'una o dues síl·labes que correspon a la informació donada i després digues si conté un diftong creixent o un decreixent.
1. Embarcació per practicar esports o per viatjar: Piragüisme.
2. Olor. Combinació de lletres de flam i aire: Flaire.
3. Fusta que es crema per fer llum. Com treia, però amb una lletra menys: Teia.
4. Animal semblant al puma, però amb taques. També nom d'una prestigiosa marca britànica de cotxes: Jaguar.
5.Sinònim de tancar. El participi d'aquest verb és clos, closa: Cloure.
6. Treure aigua d'un pou. Només cal afegir-hi la terminació de l'infinitiu: Pouar.

4.57 Quan parlem o quan llegim, normalment fem moltes sinalefes. La sinalefa consisteix a reduir a una sola síl·laba dues vocals que pertanyen a dues paraules contigües (hi ha gent --> hiha gent.) La sinalefa també s'anomenadiftong sintàctic perquè segueix les mateixes regles de la diftongació a l'interior d'una paraula.
Copia aquestes frases i separa'n les síl·labes com en l'exemple anterior. Tingues present que la o àtona, en català central, es comporta com una u.
Que hi és?            Demà hi serà.
Aneu entrant.       Febrer i març.
Ho has vist?          No hi veu.
Hi he posat sal.     Canta i balla.
No hi entra.         No ho facis.

4.58 En cadascun dels textos següents, hi ha un error en la separació de paraules a fi de ratlla copia'ls correctament.
1. Endeguen campany-es contra la SIDA.
2. Totes les línies aèr-ies col·lapsades.
3. El transport de pas-satgers augmenta.
4. La participació ciu-tadana és més alta.
5. Embussos a la car-retera C-45.
6. Atraquen una joie-ria de la Rambla.
7. No han trobat la cai-xa negra de l'avió.
8. Avui comença l'hora-ri d'hivern.